actiu

Retour 

1. adj.

a. 'qui implique une activité, qui tend à l'action'

AnonKolsenDicht 50,13: Pois non prezarai un ail / Cels, c'ab voluntat ativa [éd. activa] / Pauzan contra mi eror

LVVertRn 2:21b: Se apella vida activa, per so car es en trebal de bonas obras

ElucS 283,4: Et home es de natura activa, femna de natura passiva. Quant a natural operacio le mascle es plus virtuos. Yzidori.

OpConfB 368,9: Totas ves que ieu fau qualque peccat affi que ieu atire qualque persona a mal he a peccat, ieu pequi mortalmen… he tot aysso se apela scandol actic he donat. Scandol pacific es quant una persona per lo fach ho lo dich de un autre penra occasiou de peccar

b. ɢʀᴀᴍᴍ. '[opp. à passiu ou à passiu et neutral] qui exprime une action du sujet'

LeysAmA 3:127,25: Jassiaysso que propria votz de passiu no hajam en romans… necessitatz nos adutz que hajam conoyshensa de passiu, per so que conogam quals locutios es activa e quals passiva

LeysAmG 2:416,7: Las significatios del particip segon romans son tres… quar dels gendres del verbs se desshendo, so·s assaber l'activa, la passiva, la neutrals

LeysAmG 2:236,25: Quar si hom ditz tostemps gleyza se deu obrar delicadamen, ayssi es pauzada locutios activa per passiva, quar hom deu dir tostemps gleyza deu esser obrada delicadamen, quar cant hom ditz gleyza se deu obrar delicadamen, semblans es que la gleyza ela meteyssha se deia obrar, laquals cauza far no·s pot.

2. n. m.

a. 'celui qui agit'

BâtArRostBerB 8,7: e quar, em correlativa, / volgra de mi far actiu / e de leys fayre passiva!

b. ɢʀᴀᴍᴍ. '[opp. à passiu ou à passiu et neutre] voix active'

DonPrM 4911: Del passiu no·m besoinha dir aissi con del actiu qu'es dit desus…

LeysAmA 3:14,1: Soen en romans pauza hom actiu per passiu, coma: Aquesta gleyza se fa per l'avesque, soes es fayta; Cel qu'era mals torna bos, soes es tornatz bos.

LeysAmG 2:232,28: Segon romans havem solamen tres gendres: l'actiu, le passiu e·l neutri. L'actius tostemps significa alqun fazemen et ha passiu, coma yeu ami. tu amas, cel ama

LeysAmG 2:416,2: Le futurs del particip se termena en ors, coma amadors, legidors, lauzadors, recebedors, et aytal particip en ors se podon desshendre d'actiu o de passiu